SINOPSI

Temps i espai no concrets. La humanitat viu en un context de guerra permanent. Hi ha manca d'informació i inseguretat constant. L'ambient és hostil i contaminat, i tothom porta comptadors de radioactivitat ambiental.  La població viu dividida per sexes: els homes són enviats a la guerra i les dones viuen amb els ferits en camps de refugiats (anomenats reserves de pau).

 

La peça comença amb la trobada de dues dones (A i B) que, tot i no estar involucrades en el conflicte (un conflicte que representa tots els conflictes), en pateixen les conseqüències.

A una de les dones l’acompanya un soldat que durant la major part de l’acció està abatut. Actua com una mena d'autòmat, ja que ha quedat profundament impactat per la seva experiència al conflicte bèl·lic. Ell, doncs, actua dins la trama com un constant recordatori del que és la guerra. La seva presència altera les dues dones, les fa entrar en conflicte amb elles mateixes i fer-se un seguit de preguntes:     
 

Encara hi ha guerra? De què serveix la companyia d’un home? Puc estar amb algú encara que només sigui per procrear?  Partint de la interacció entre els dos personatges femenins, descobrim que la humanitat ve d’una guerra en la qual ha mort bona part de la població i on s’ha perdut l’ herència cultural. 

 

La relació que s'estableix entre elles els permet enfrontar-se, juntes, a la incertesa d'existir en aquest món.

 

 

FITXA ARTÍSTICA

​POTSER - A partir de Yes, peut-être, de Marguerite Duras

Direcció: Bego Moral

 

Traducció: Lara Correa i Laura Riera

 

Espai escènic: Aina Vergés

Il·luminació: Aina Vergés

Vestuari: Carlota Masvidal

Espai sonor: Abel Vernet

 

Repartiment: Lara Correa, Laura Riera i Alejandro Martínez.

 

Espectacle en català.

 

Durada aproximada: 50 minuts

 

Espectacle estrenat a la Nau Ivanow.